Fes una cosa abans de continuar llegint: agafa les sabatilles que més fas servir i dona’ls la volta. Mira la sola.
- Et queda més gastada per la vora exterior del taló?
- Per dins, cap al dit gros?
- S’et desgasta més una que l’altra?
- La sabatilla s’inclina cap a un costat quan la deixes sobre la taula?
Aquesta sola és un registre silenciós de milers de repeticions, i t’està explicant com distribueixes el teu pes cada vegada que recolzes el peu.
I aquí ve el que més sorprèn la gent en consulta: fas entre 5.000 i 8.000 passes al dia. Això significa que qualsevol petit desequilibri en el teu suport no ocorre una vegada, sinó milers de vegades cada dia, durant anys.
No és que un mal suport et lesioni avui. És que un mal suport, repetit el suficient, obliga la resta del cos a buscar solucions. I aquestes solucions tenen un preu.
La cadena que puja: del peu al genoll, i del genoll a l’esquena
El peu és la base de tot l’edifici. Té 26 ossos, més de 30 articulacions i una xarxa enorme de receptors sensorials que informen constantment el teu cervell d’on estàs i com et recolzes. És, alhora, un fonament i un sensor.
Quan aquest fonament es desnivella, el cos no cau: s’adapta. I ho fa en cadena.
Imagina que el teu peu dret cau cap a dins més del que cal (el que anomenem pronació excessiva). Aquest peu arrossega el turmell, que gira cap a dins. El turmell arrossega la tíbia, que rota.
El genoll s’emporta un estrès rotacional que no li correspon. La pelvis es desnivella lleugerament per compensar. I perquè els teus ulls continuïn mirant a l’horitzó —perquè el teu cervell mai renuncia a això—, la columna es corba un xic per sobre.
Resultat: una esquena que carrega de forma asimètrica dia rere dia. Per això hi ha lumbàlgies que no es resolen per més que es tractin a la lumbar. Perquè el problema no viu on dol.
Aquest és el terreny de la podologia postural: entendre el peu no com una peça aïllada, sinó com el primer enllaç d’una cadena que arriba fins a la mandíbula. En consulta ho dic així: la teva esquena pot començar als peus.
Uix, i dic pot. No sempre és així, i aquí vull ser honesta amb tu.
Trepitjada i postura: el que l’evidència recolza i el que no
Hi ha una versió simplificada d’aquest tema que es ven molt i que no m’agrada: la idea que tot dolor d’esquena ve del peu i que unes plantilles ho arreglen. Això no és cert.
La literatura científica sobre plantilles és mixta i matisada. Hi ha bona evidència en escenaris concrets: millora de l’equilibri i prevenció de caigudes en gent gran, alleujament del dolor en metatarsàlgies i neuroma de Morton, o la gestió del dolor de taló.
En altres escenaris, els resultats són més modests o els estudis comparen plantilles contra plantilles placebo amb diferències petites.
Quina conclusió trec d’això després d’anys a la civella? Dues coses molt pràctiques:
- La relació entre trepitjada i postura és real, però no és automàtica. Hi ha persones amb una trepitjada «pou ortodoxa» i cap símptoma. El cos té una capacitat d’adaptació enorme, i mentre la tingui, no hi ha res a corregir.
- Les plantilles no són la solució, són una part de la solució. Una plantilla no enforteix un peu feble, no reeduca un gest ni relaxa una cadena muscular tensa. Sosté, redistribueix i informa. És una eina excel·lent dins d’un pla; una decepció quan s’utilitza com a drecera.
Per això, quan algú ve esperant que una plantilla li ho arregli tot, la meva feina consisteix, primer, a baixar aquesta expectativa a la realitat. I funciona millor així.
Què és realment un estudi de la trepitjada?
Un estudi de la trepitjada ben fet no és trepitjar una plataforma i sortir amb un paper ple de colors. Això és només una part, i probablement la menys important.
El que fem en una valoració completa:
- T’escoltem primer: On et dol, quan, amb quines activitats, quin calçat fas servir, quant de temps passes de peus, si corres i quants quilòmetres.
- Exploració en descàrrega: Com és el teu peu sense pes a sobre: mobilitat, forma de l’arc, retraccions, si el dit gros es mou bé.
- Exploració en càrrega estàtica: Com es comporta aquest peu quan hi poses el teu pes a sobre. Sovint, un peu que sembli normal estirat es col·lapsa de peus.
- Anàlisi dinàmica de la marxa: Aquí és on apareix la veritat, perquè caminar és un gest dinàmic i ningú camina com està quiet. Observem el cicle complet: contacte del taló, suport mitjà, desenganxada.
- Valoració postural global: Nivellació de la pelvis, corbes de la columna, rotacions. Mirem l’edifici sencer, no només els fonaments.
D’aquí en surt un diagnòstic. I només d’aquí pot sortir una decisió sensata sobre si té sentit fabricar unes plantilles posturals o si el teu cas es resol millor amb exercici, teràpia manual, un canvi de calçat o una combinació de tot.
Al centre treballem amb l’Elena, la nostra podòloga i posturòloga, precisament per això: perquè valorar un peu exigeix algú que el sàpiga llegir, i decidir què fer-ne exigeix mirar-lo dins del cos sencer.
Quan el peu és només la meitat de la història
Aquí hi ha el motiu pel qual al centre no separem les coses.
Pensa en un cas freqüent: un corredor amb dolor a la cara externa del genoll que apareix sempre a partir del quilòmetre cinc. Si només mirem el seu peu, potser li posarem una plantilla.
Si només mirem el seu maluc, potser li enviarem exercicis de gluti. Però és bastant habitual que aquest dolor sigui la suma d’un suport que col·lapsa i una musculatura de maluc que no estabilitza. Tracta només una de les dues coses i el resultat serà a mitges.
La combinació de fisioteràpia i podologia funciona perquè cadascuna fa el que sap fer:
- La plantilla modifica la informació que rep el teu cos des del terra i redistribueix càrregues de forma immediata.
- La fisioteràpia i l’osteopatia alliberen les tensions acumulades en la cadena i retornen mobilitat on s’ha perdut.
- L’exercici construeix la capacitat que li falta al teu peu, el teu maluc o el teu core per sostenir el canvi amb el temps.
La plantilla et dóna el terreny. El treball actiu et dóna la casa. Necessites totes dues coses.
Senyals que val la pena valorar el teu suport
No cal tenir un dolor incapacitant. Aquests senyals basten:
- Desgast asimètric o cridaner del calçat (un més que l’altre, o sempre per la mateixa zona).
- Dolor de taló en fer les primeres passes al matí.
- Lumbàlgia recurrent que ve i va i no s’acaba d’anar amb tractaments locals.
- Dolor de genoll en córrer, en baixar escales o després d’estar molt de temps de peus.
- Fatiga o cremor als peus al final d’una jornada de feina de peus.
- Esquinços de repetició al mateix turmell.
- Genolls que es ficats cap a dins en fer una gatzeta o en baixar d’un graó.
- Canvis recents: has començat a córrer, has canviat de feina a una de peus, has guanyat pes o estàs embarassada.
Preguntes freqüents
- Les plantilles són per sempre?
No necessàriament. En alguns casos són un suport temporal mentre treballem la capacitat del peu i de la cadena; en altres, peus amb deformitats estructurals, artrosi, diabetis, sí que compleixen una funció de suport a llarg termini. És una decisió clínica, no un contracte de per vida. - Serveixen les plantilles de farmàcia?
Poden ajudar en molèsties lleus i com a esmorteïment, igual que una faixa genèrica pot alleujar una estona. Però no estan fetes per al teu peu ni corregeixen res específic. Si hi ha un problema de suport real, el que necessites és un motlle a partir de la teva exploració. - Em dol l’esquena, començo pel fisio o pel podòleg?
Comença per on et sigui més fàcil: al centre ens coordinem i, si en valorar-te veiem que l’origen està més avall (o més amunt) del que sembli, t’ho diem i ajustem el pla. Aquesta és l’avantatge de tenir-ho tot sota el mateix sostre. - Un infant pot necessitar plantilles?
A vegades, però molt menys del que es creu. El peu infantil és pla de forma normal fins a certa edat i en la majoria dels casos evoluciona sol. És un tema que mereix el seu propi article, perquè hi ha bastant sobrediagnòstic.
Comencem per mirar-ho bé
Si has arribat fins aquí després de donar la volta a les teves sabatilles i alguna cosa t’ha fet soroll, la proposta és senzilla: no compris plantilles, fes-te una valoració.
Pot ser que necessitis una plantilla, pot ser que necessitis exercici, pot ser que necessitis totes dues coses, i pot ser que no necessitis res més que un calçat diferent. Qualsevol d’aquestes respostes és un bon resultat, perquè és una resposta real.
Si busques un podòleg a Sant Cugat que valori el teu suport dins del context del teu cos sencer, i no com una foto aïllada d’un peu, demana el teu estudi de la trepitjada i ho mirem amb calma.