«És que és un nadó molt tranquil, sempre mira cap a la finestra». Ho escolto sovint, i gairebé sempre ho diuen amb tendresa, com qui descriu una mania simpàtica.
Però quan un nadó mira sempre cap al mateix costat, poques vegades és una qüestió de caràcter. Sol ser una qüestió de mecànica: mira cap a aquest costat perquè cap a l’altre no pot girar amb la mateixa facilitat.
Aquest és el malentès que vull desfer en aquest article. La preferència d’un nadó per un costat no és una preferència estètica ni de personalitat. És una pista. I darrere d’aquesta pista, moltes vegades, hi ha una torticolis en nadons que convé mirar aviat, perquè és una d’aquelles coses en què arribar a temps ho canvia gairebé tot.
Què és exactament la torticolis del lactant
La torticolis muscular congènita és la més freqüent en nadons, i consisteix en un acortament o una tensió excessiva d’un múscul del coll anomenat esternocleidomastoïdal, el que va des de darrere de l’orella fins a la clavícula. Quan aquest múscul està tens d’un costat, fa dues coses alhora: inclina el cap cap a aquesta espatlla i gira la barbeta cap al costat contrari.
D’aquí el patró tan característic: el capet de costat cap a una espatlla i la mirada girada cap a l’oposada. El nadó no ho fa a propòsit; és que el seu coll, senzillament, es mou millor en una direcció que en l’altra.
No és una condició rara. Les xifres varien bastant entre estudis, però la literatura descriu una incidència que pot anar des del 4% fins a xifres notablement més altes segons com es defineixi i es busqui. En la pràctica, és un dels motius de consulta pediàtrica més habituals en els primers mesos de vida.
Per què apareix
En la majoria dels casos, l’origen és mecànic i té a veure amb l’espai i les postures abans o durant el naixement:
- Poc espai a l’úter en les últimes setmanes: nadons grans, embarassos múltiples, poc líquid amniòtic o posicions mantingudes que deixen el coll «plegat» cap a un costat.
- Un part laboriós: parts llargs, presentacions complicades o parts instrumentats amb ventosa o fòrceps, que sotmeten la zona del coll a molta tracció.
- Postura preferent molt precoç: a vegades el nadó simplement adopta una postura de descans cap a un costat i, en no variar-la, aquest patró es va reforçant.
Val la pena dir una cosa important: tenir una torticolis no significa que hàgiu fet res malament. És una conseqüència mecànica d’un procés, l’embaràs i el part, que té molta càrrega física. El que sí que està a la vostra mà és detectar-la aviat.
Torticolis en nadons i plagiocefàlia: la parella que gairebé sempre va junta
Aquí hi ha la raó per la qual insisteixo tant a no deixar-ho passar.
Quan un nadó manté el cap girat sempre cap al mateix costat, recolza sempre la mateixa zona del crani contra el matalàs.
I el crani d’un nadó acabat de néixer és tou i motllurable. Resultat: aquesta zona es va aplanant, i apareix la plagiocefàlia, aquesta asimetria en la forma del cap que tant preocupa les famílies.
La relació entre totes dues és molt estreta: la torticolis és el principal factor de risc de la plagiocefàlia posicional, i està present en la gran majoria dels nadons que la desenvolupen.
És a dir, moltes vegades no són dos problemes, sinó un de sol amb dues cares. I per això tractar la torticolis a temps no només millora la mobilitat del coll: també prevé que el capet es continuï aplanant.
Hi ha una dada de context que m’agrada compartir per tranquil·litzar. L’augment de casos de plagiocefàlia i torticolis en les últimes dècades està molt lligat a la campanya de dormir de bocaterrosa o d’esquena («Back to Sleep»), que va reduir dràsticament la mort sobtada del lactant.
És a dir: dormir d’esquena salva vides i s’ha de continuar fent. El que afegim no és canviar això, sinó compensar-ho amb temps de panxa a terra quan estigui despert i amb variació de postures.
Què pots revisar a casa
Sense alarmisme, amb observació. Aquestes són les senyals que convé mirar:
- El teu nadó gira el cap amb la mateixa facilitat cap als dos costats, o n’hi ha un que li costa més?
- Quan està tranquil d’esquena, manté el cap centrat o tendeix sempre cap a un costat?
- Notes una inclinació del cap cap a una espatlla de forma habitual?
- En donar-li el pit o el biberó, accepta bé els dos costats o en rebutja clarament un?
- Veus alguna zona aplanada a la part de darrere o en un lateral del cap?
- Sents un petit bonyet al lateral del coll? (Pot ser un nòdul muscular benigne; comenta-ho amb el teu pediatre sense asustar-te.)
Una manera senzilla de comprovar-ho: col·loca’t a un costat del bressol una estona i a la següent canvia de costat. Si el teu nadó gira el cap sense problema per buscar-te en una direcció però es resisteix o plora en l’altra, tens una pista clara per comentar en la propera revisió.
Per què el tractament precoç ho canvia tot
Aquest és el missatge central de l’article, i està ben recolzat: en la torticolis del lactant, el moment en què es comença importa tant com el tractament en si.
L’evidència és bastant consistent en dos punts. Primer, que l’enfocament conservador, la fisioteràpia manual suau, el treball postural i, sobretot, l’educació als pares per al dia a dia, resol la gran majoria dels casos quan s’inicia aviat.
Segon, que començar abans s’associa a recuperacions més ràpides i completes. Els estudis descriuen que molts nadons es deriven més tard de l’ideal, i això allarga innecessàriament el procés.
Per què aquesta finestra primerenca és tan valuosa? Per dos motius:
- El teixit del nadó respon rapidíssim: En les primeres setmanes i mesos, la musculatura i la fàscia són extraordinàriament elàstiques i receptives. Recuperar la mobilitat costa molt menys que més endavant, quan la tensió porta temps instaurada.
- Evitem l’efecte dominó: Un coll que gira malament no és només un coll: condiciona la forma del crani (plagiocefàlia), dificulta el suport de panxa a terra, entorpeix el gir i el gateig, i fins i tot pot complicar la lactància d’un costat. Desbloquejar el coll aviat li aplaneix el camí a tota la resta.
La contrapartida també és honesta: deixar-ho passar pot portar, en els casos que es cronifiquen, a asimetries craniofacials més marcades i, en una petita proporció, a necessitar enfocaments més complexos. No ho dic per asustar, sinó per explicar per què insisteixo tant en la paraula aviat.
Què fem en consulta (i què feu vosaltres a casa)
L’osteopatia pediàtrica i la fisioteràpia treballen aquí de forma molt suau. Res de manipulacions brusques ni de «col·locar» res. El que faig en una valoració és comprovar fins on gira i inclina el coll cap a cada costat, palpar amb delicadesa el múscul implicat, revisar la mobilitat de la columna i la base del crani, i descartar que hi hagi alguna cosa més que un tema muscular.
A partir d’aquí, el tractament combina tècniques manuals suaus per retornar mobilitat al coll amb una cosa igual d’important: ensenyar-vos a vosaltres. Perquè la major part del treball passa a casa, en els centenars de petites interaccions diàries.
Us mostraré com estimular el vostre nadó perquè giri cap al costat que li costa, com col·locar-lo per dormir i jugar, com donar-li el pit o el biberó per afavorir la simetria, i com fer del temps de panxa a terra un moment agradable en lloc d’un drama.
Aquest treball conjunt és el que fa que, en la majoria dels casos, unes poques sessions bastin.
Preguntes freqüents
- Li quedarà així el cap?
En la immensa majoria de casos tractats a temps, no. Tant la mobilitat del coll com la forma del crani tenen un marge de millora molt gran en els primers mesos. Com abans s’abordi, millor resultat. - Necessitarà casc?
El casc es planteja només en alguns casos de plagiocefàlia moderada o greu que no responen a les mesures posturals, i sempre a partir de certa edat i amb indicació específica. La majoria de nadons no el necessita. Primer es treballa la causa (el coll) i les postures. - A quina edat és millor començar?
Com abans es detecti, millor. Es pot valorar des de les primeres setmanes de vida. Si tens el dubte, no esperis a la següent revisió «per si de cas se li passa sol»: una valoració precoç no fa cap mal i pot estalviar mesos. - La torticolis afecta el desenvolupament motor?
Pot fer-ho si es manté, perquè un coll amb mobilitat limitada dificulta el suport de panxa a terra i, amb ell, la seqüència cap al gir i el gateig. És una altra raó per tractar-la aviat.
Si alguna cosa m’ha fet soroll, mira-ho
Si mentre llegies has pensat «doncs ara que ho dius, sí que mira sempre cap al mateix costat», et proposo dos passos senzills: comenta-ho en la propera revisió amb el teu pediatre, que és qui coordina la salut del teu petit, i si d’aquí en surgeix la indicació d’una valoració manual, aquí estem.
A la consulta de Sant Cugat del Vallès treballo amb nadons amb torticolis i plagiocefàlia cada setmana, gairebé sempre amb molt bons resultats quan arribem a temps. Si vols que fem una ullada al coll del teu nadó, demana la teva valoració i ho mirem amb calma i sense alarmes.