És estiu, el teu fill corre descalç per la vora de la piscina i, en mirar les seves petjades moltes al terra, veus que el peu deixa una marca completa, sense aquesta corba cap endins que tenen les trepitjades dels adults.
Se t’encén una llumeneta: «tindrà els peus plans? caldrà posar-li plantilles?». Si aquesta escena et resulta familiar, aquest article és per a tu, perquè els peus plans en infants són un dels motius de consulta que més angoixa generen als pares i, alhora, un dels que més se sobrediagnostiquen i sobretracten.
Intentaré baixar aquesta preocupació amb informació clara. En la gran majoria dels casos, un peu pla infantil no és un problema, sinó una etapa normal del desenvolupament.
Però hi ha un petit grup de situacions en les quals sí que convé mirar, i saber distingir unes d’altres és justament el que t’estalviarà ensurts innecessaris i, també, despeses que no fan falta.
Tots els infants neixen amb els peus plans
Això sorprèn moltes famílies, però és així: pràcticament tots els nadons tenen els peus plans, i és exactament el que ha de ser. Hi ha dues raons. La primera és que els peus d’un infant petit tenen un coixinet de greix a la part interna que omple i oculta l’arc, encara que aquest existeixi per sota.
La segona és que els seus ossos, lligaments i articulacions són molt flexibles, així que l’arc tendeix a «enfonsar-se» quan l’infant recolza el pes, tot i que trepitgi en posar-se de puntetes.
L’arc del peu no ve de fàbrica: es construeix amb l’ús. Comença a definir-se de manera progressiva entre els 2 i els 6 anys, i continua madurant durant tota la primera dècada de vida, fins a prop dels 10 anys. Per això, veure un peu sense arc en un infant de 3, 4 o 5 anys no només no és preocupant: és l’esperable.
La conseqüència pràctica és important: abans de certa edat no té cap sentit «diagnosticar» un peu pla com si fos un problema, ni començar a tractar-lo. El que estem veient és, gairebé sempre, un peu que encara està en obres.
Peu pla flexible enfront de peu pla rígid: la distinció que ho canvia tot
Aquí hi ha la clau de tot l’assumpte, i és senzilla d’entendre. Existeixen dos escenaris molt diferents, i el pronòstic i l’actuació no tenen res a veure.
El peu pla flexible és l’habitual, el fisiològic, el que té la immensa majoria dels infants. Es reconeix amb una prova molt senzilla que pots intuir a casa: quan l’infant es posa de puntetes o s’asseu sense recolzar el pes, l’arc apareix.
Això significa que l’estructura està bé i que només «s’aplana» sota càrrega per la flexibilitat natural de la seva edat. És indoror, l’infant corre i juga amb normalitat, i en la gran majoria dels casos no requereix cap tractament actiu, només acompanyar el seu desenvolupament.
El peu pla rígid és molt menys freqüent i és el que sí que mereix atenció especialitzada. En aquest cas, l’arc no apareix ni de puntetes ni en explorar el peu sense càrrega; el peu es manté pla en totes les posicions.
Sol associar-se a rigidesa, de vegades a dolor, i pot respondre a causes estructurals que requereixen una valoració mèdica i ortopèdica més a fons.
Distingir l’un de l’altra és el primer que fem en una valoració, perquè marca per complet el camí a seguir. I és també la raó per la qual no tot peu pla es fica al mateix sac.
Què diu l’evidència sobre les plantilles per als peus plans en infants
Anem a l’assumpte que probablement t’ha portat fins aquí. I seré honesta, encara que part del que digui vagi en contra del que potser esperes sentir d’una clínica.
En el peu pla flexible asimptomàtic —és a dir, l’infant que no té dolor, corre, salta i fa vida normal—, la evidència científica és bastant clara: les plantilles no han demostrat modificar el desenvolupament del peu ni «crear» l’arc de forma permanent, i no es recomanen com a mesura preventiva universal.
Dit d’altra manera: posar plantilles a un infant sense símptomes, esperant que li «formin l’arc», no està recolzat per la investigació. El que sí que ajuda al desenvolupament natural del peu és més senzill i més barat, i t’ho explico en el següent apartat.
Ara bé, l’altra cara, per no caure en l’extrem contrari: quan sí que hi ha símptomes —dolor, fatiga excessiva al caminar, una pronació molt marcada que repercuteix en genolls o esquena—, les plantilles poden ser una eina vàlida.
No perquè «curin» el peu, sinó perquè redistribueixen les càrregues, redueixen el dolor i ajuden a què la musculatura treballi en millors condicions, sempre dins d’un pla més ampli que inclogui exercici i un bon calçat.
La conclusió honesta és aquesta: les plantilles no són ni un mite ni una obligació. Són una eina amb indicacions concretes. I si un infant no les necessita, la recomanació més professional que existeix és no posar-les-hi.
El que de debò ajuda el peu del teu fill
La bona notícia és que el més eficaç per a un desenvolupament sa del peu està a l’abast de qualsevol i no costa diners:
- Descalç, molt descalç: És probablement el millor que pots fer. Caminar descalç per casa, i per superfícies segures com gespa o arena, estimula i enforteix la musculatura del peu molt millor que qualsevol sabata. El peu descalç treballa; el peu encaixonat descansa.
- Calçat flexible i lleuger: Quan toca sabata, que sigui flexible a la zona dels dits (que la puguis doblegar), estable al taló i amb sola fina. Fuig de les sabates rígides «correctores»: el calçat rígid no forma l’arc, l’entorpeix.
- Joc actiu: Córrer, saltar, grimpar, posar-se de puntetes, caminar per terrenys irregulars. Tot això és «gimnàs» per al peu. El moviment lliure construeix l’arc millor que estar quiet.
- Res de caminadors ni de forçar etapes: El peu es desenvolupa al seu ritme amb l’ús normal.
Si fas només aquestes coses, estàs fent el més important que la ciència recomana avui per al peu infantil.
Quan sí que convé una valoració
Sense alarmisme, però sense deixar passar el que mereix mirar-se. Et recomano consultar si observes:
- Dolor: Un infant no hauria de queixar-se de dolor als peus, turmells o cames de manera habitual. El dolor mai és «normal» i sempre mereix valoració.
- Cansament excessiu: Que rehueixi caminar o demani braços més del que seria esperable per a la seva edat.
- L’arc no apareix ni de puntetes ni en explorar el peu sense pes (possible peu pla rígid).
- Asimetria: Un peu clarament diferent de l’altre.
- Desgast molt irregular del calçat, o sabates que es deformen sempre cap al mateix costat en poc temps.
- Torcesa cridanera al córrer, ensopegades freqüents o una marxa que et cridi l’atenció.
- Un peu pla que persisteix marcat més allá dels 8-10 anys o que apareix de nou a l’adolescència.
Cap d’aquests senyals no significa necessàriament un problema seriós, sinó que justifica que un professional ho miri amb calma.
Què fem en una valoració de podologia infantil
Una bona valoració comença per tranquil·litzar i per mirar l’infant sencer, no només la petjada.
Observem com recolza de peu i en moviment, comprovem si l’arc apareix de puntetes (la prova de flexibilitat), explorem la mobilitat del peu i el turmell, revisem la musculatura de la cadena posterior —de vegades un bessó curt influeix més del que sembla— i valorem com es relaciona tot això amb el genoll, el maluc i la postura general.
D’allà en surt una de tres respostes, i les tres són bones: que tot és normal i només toca acompanyar el desenvolupament amb les pautes de casa; que convé un seguiment periòdic per vigilar l’evolució; o que, per haver-hi símptomes o signes concrets, té sentit plantejar un tractament, que pot incloure exercicis, canvis de calçat i, en els casos que ho justifiquen, unes plantilles.
La nostra podòloga treballa precisament amb aquest criteri: tractar quan cal tractar i tranquil·litzar quan cal tranquil·litzar.
Preguntes freqüents
- El meu fill té 4 anys i no li veig l’arc, és normal?
Amb tota probabilitat, sí. A aquesta edat l’arc encara s’està formant i el greix plantar l’oculta. Si l’infant no té dolor, corre i juga bé, l’esperable és simplement acompanyar el seu desenvolupament i revisar més endavant. - Les plantilles li formaran l’arc?
En un peu pla flexible sense símptomes, l’evidència diu que no el formen de manera permanent. S’utilitzen quan hi ha dolor o repercussió funcional, per redistribuir càrregues i alleujar, no com a mesura per «crear» un arc en un infant que no el necessita. - És millor que camini descalç o amb sabates?
Descalç, sempre que sigui segur. Caminar descalç enforteix la musculatura del peu i afavoreix el desenvolupament de l’arc. Quan utilitzi sabata, millor una de flexible i lleuger que una de rígida. - Els peus plans li afectaran l’esquena de gran?
En un peu pla flexible i asimptomàtic, no té per què. Només quan existeix una pronació molt marcada i simptomàtica pot haver-hi repercussió en genolls, malucs o columna, i precisament per això valorem el cas concret en lloc de generalitzar.
Abans de comprar plantilles, deixa que ho mirem
Si has arribat fins aquí amb el dubte de la piscina, queda’t amb allò essencial: la majoria dels peus plans en infants són normals, es resolen sols amb el creixement i el millor que pots fer és deixar que el teu fill camini descalç i jugui.
Les plantilles tenen el seu lloc, però no són ni obligatòries ni universals, i cap infant no hauria de portar-les «per si de cas».
Si tens dubtes, o si has notat algun dels senyals que sí que convé vigilar, l’opció sensata no és comprar unes plantilles a qualsevol lloc, sinó una valoració honesta que et digui què necessita el teu fill, que moltes vegades és res més que tranquil·litat.
Si busques podologia infantil a Sant Cugat, demana una cita a la nostra clínica i mirem els peus del teu petit amb criteri i sense alarmes.